Una nova edició de la poesia completa de Carlos Barral, un dels grans poetes de la generació del 50, a càrrec d'Andreu Jaume. Abans que editor i memorialista, Carlos Barral va ser poeta. Sovint allunyat dels corrents estètics a l'ús, va crear un món en el qual s'entremesclen meditacions sobre la vida civil i moral de la seva època -la segona meitat del segle XX-, la triava pel paisatge mediterrani del seu Calafell natal, el viatge, la pintura i, ja en l'últim tram de la seva obra, la por i la decadència en les properes costes de la mort. En aquesta nova edició de la seva poesia completa -a cura d'Andreu Jaume i amb epíleg del seu nét, l'editor Malcolm Otero-, recuperem el títol amb el qual Barral va reunir per primera vegada la seva obra en vers, Usures i figuracions, proposant una nova seqüència dels poemes que mostra la seva evolució estètica i permet al lector gaudir d'una de les poètiques més personals de la literatura espanyola contemporània. Ressenya: «Usures i figuracions, aquest excel·lent volum recull tota l'obra poètica de qui no va pertànyer a moviments ni corrents. Carlos Barral; destacat poeta, memorialista i editor de la generació de 1950, la seva lirica és autobiogràfica, testimonial, intimista, culta i elaborada.» Jesús Ferrer, La Razón «A Carlos Barral se li reconeix el seu paper com a editor i memorialista, però pocs, fins i tot entre els molt pocs que llegeixen poesia, han llegit els seus versos. Lumen publica els poemes complets de Barral, recuperant el títol Usures i figuracions. Els seus versos són molt més que la cristal·lització poètica del seu imaginari: la mar, el paisatge perdut, la por a la mort, l'heràldica o el treball etimològic de les paraules. Són l'expressió última del nucli barraliano i ens permet apropar-nos a algú excepcionalment sensible, sofridor i fràgil. A la medul·la d'un Barral real que va ser moltes coses però solament va voler ser, i va ser, un poeta excepcional.» Josep Massot, La Vanguardia «Barral va ser un dels més originals poetes del seu temps.» El Cultural «Barral va ser el campió dels col·loquis virtuals, quan no hi havia ni pont aeri ni AVE sinó voluntat d'enteniment, alegria de trobar-se. (...) Carlos Barral, capital major de l'enteniment.» Juan Cruz, El País