Manuela Penarrocha té tretze anys. Asseguda en una sillita baixa de enea al portal de la seva casa, cus les espardenyes com ningú. La nena d'ulls grisos i cabells d'or recorda al seu pare. Ell, com la resta de carlistes, home d'espardenya, garrot, trabuco i faca en els plecs de la faixa, ha portat unes com aquestes per fer la guerra. Vol abraçar-ho, sentir la calor del seu petó en el front. Enyora la seva mirada dura i alhora omple de tendresa, el seu riure profund. Solament espera que torni per veure-ho lluitar de nou pels seus ideals, per retornar a la seva família i al poble la dignitat perduda, a vida o mort.
Pel color dels seus cabells, el seu pare, Tomàs Penarrocha Penarrocha, és per a tots a Forcall conegut com el Groc.