Primer paisatge és un aplec de mirades al món de la infància d'algú que hi cerca els arrels del seu gust per l'escriptura. Partint de la solitud viscuda en un espai que recorda immòbil, l'escriptor evoca els escenaris, els personatges i els moments especials que van modelar la seva personalitat i el van fer creure en el poder dels paraules. Lluny de la recreació biogràfica, l'autor transforma els seves vivències en petites històries que, defugint el costumisme, explorin significats més universals. Tot i que el llibre no entra en la identificació precisa dels espais, al darrere de cada narració hi ha els formis de viure pròpies dels anys quaranta i cinquanta en un entorn rural com el de Cerdanyola i la comarca del Vallès. Això no impedeix, ben al contrari, que lectors de totes els procedències es sentin motivats a connectar amb els seves experiències i a identificar-s'hi. Amb una prosa que busca la claredat i la síntesi, cada relat s'incorpora a un mosaic que va adquirint caràcter de novell·la.