Un extraordinari assaig sobre literatura. En 2015 Javier Voltes va ocupar a la Universitat d'Oxford la càtedra Weidenfeld de Literatura Europea Comparada, honor en el qual li havien precedit figures com George Steiner, Mario Vargas Llosa o Umberto Ressò; basant-se en les conferències allí impartides, Voltes ha escrit un llibre que posseeix la coherència estructural i la voluntat estilística d'una novel·la. En ell realitza una triple i complementària operació: * En primer lloc formula una originalísima teoria de la novel·la sorgida de la seva pròpia experiència d'escriptor i de la relectura d'algunes obres fonamentals, del Quixot para aquí. * En segon lloc defineix i vindica alguns trets de la novel·la del segle XXI, que són alguns trets de la millor novel·la de sempre: la seva ironia i ambigüitat essencials, el seu innegociable deure innovació, la seva naturalesa gojosament omnívora, les seves intricades relacions amb el fictici i el real. * En tercer lloc reflexiona sobre el sentit actual de la novel·la, del novel·lista i de la incerta i desprestigiada figura de l'intel·lectual. El resultat és un llibre clau per entendre la narrativa del nostre temps; també un llibre en el qual s'advoca per una superació de la postmodernitat per la via de reclamar de nou per a la narrativa, sense falses pretensions però sense complexos, la radicalitat i l'ambició de la gran literatura.