Literatura, Poesia, Teatre
Autor:BENEDETTI, MARIO
Editorial:NUEVAS EDIC.BOLSI
ISBN:978-84-640-3120-4
Edició estoig que reuneix tots els poemes de Mario Benedetti publicats entre 1950 i 2001, testimoniatges de la pròpia existència de l'autor, engendrats amb la senzillesa i claredat que tant li caracteritzen. Estimar, lluitar, treballar, morir, tot és motiu de poesia per a Mario Benedetti. Cada petita situació del viure quotidià mereix una cançó, una celebració a la constant sorpresa d'existir. Per a ell, la poesia no té sentit si no es comparteix, si no es reprodueix, si no fecunda. Com és habitual en les recopilacions de la poesia de Benedetti, cada volum s'obre amb la producció més recent i conclou amb la més antiga, potser amb la secreta esperança que el lector, en tenir accés a la seva obra per la porta més nova i més propera, es vegi després temptat a anar obrint altres portes, «a benefici d'inventari». P>Inventario 1 integra tots els poemes publicats en llibre entre 1950 i 1985: Només mentrestant (1950), Poemes de l'oficina (1956), Poemes del hoyporhoy (1961), Noció de pàtria (1963), Proper proïsme (1965), Contra els ponts levadizos (1966), Ran de somni (1967), Cremar les naus (1969), Lletres d'emergència (1973), Poemes d'uns altres (1974), La casa i el maó (1977), Quotidianes (1979), Vent de l'exili (1981) i Geografies (1984). Inventari 2 reuneix tots els poemes publicats en llibre entre 1986 i 1991: Preguntes a l'atzar (1986), Yesterday i matí (1988), Distraccions i franqueses (1990) i Les solituds de Babel (1991). Inventari 3 conté tots els poemes publicats en llibre entre 1995 i 2001: L'oblit està ple de memòria (1995), La vida aquest parèntesi (1998), Rincón d'Haikus (1999) i El món que respiro (2001). Miguel García-Posada va dir sobre Benedetti...
«Tenia Benedetti l'instint de la paraula creadora, la capacitat de pessigar l'ànima que solament posseeixen els poetes majors.» «Benedetti era, encara que alguns s'escandalitzin, un machadiano del vers, que sabia que la poesia es produeix en el temps o està abocada al no-res.» «Benedetti, cal afirmar-ho d'entrada, i els seus versos tenien, tenen, l'arpa dels genuïns poetes populars.»