Una novel·la breu amb la qual Juan Marsé rendeix un esplèndid homenatge a la memòria i a la felicitat, unes paraules velles que en mans del gran mestre de sobte semblen noves, com acabades d'estrenar. És un dia qualsevol d'un estiu de finals dels anys vuitanta, i Bruno, amb quinze anys recentment complerts, puja a desgana els esglaons d'una escala; arribar, en el segon demano, li espera la senyora Pauli, una viejecita que encara porta els llavis pintats de carmín... Ben mirat, avui no és un dia qualsevol, perquè la senyora Pauli ha tingut una gran idea: llançar avions de paper carregats de bones notícies des de la seva balconada. A baix, al carrer, estan Oskar i Jan, dos germans com dibuixats en blanc i negre, i al seu al voltant uns carrers que pertanyen al passat però estan més vives que mai.