En una època de aplanamiento de les categories, de fàcil accés a una suposada biblioteca universal digitalitzada (en veritat, fragmentària i caòtica), l'editor tendeix a ser vist com un intermediari innecessari entre l'escriptor i el lector. Aquest breu volum de Roberto Calasso ve a rebatre fil per randa aquest i uns altres greus errors dels capdavanters de la immediatesa, la velocitat i el rendiment monetari com a categories absolutes. Recolzat en la seva excepcional situació, en l'encreuament entre el gran editor -dirigeix des de fa molts anys un segell italià tan prestigiós com Adelphi, una referència internacional- i l'escriptor d'enorme cultura i agudesa crítica -per esmentar només els seus últims treballs, ha escrit llibres ja clàssics sobre Kafka, Baudelaire, Tiepolo i sobre la mitologia hindú (tots ells publicats per Anagrama)-, Calasso adopta una posició lúcida i compromesa, argumentada i avalada per la seva pròpia trajectòria. En glossar la figura dels grans editors europeus i nord-americans del segle XX, Calasso mostra la importància decisiva que segells com Gallimard, Einaudi, Suhrkamp o Farrar, Straus & Giroux han tingut en la formació d'un criteri i un públic lector, en l'ordenament i la separació del gra de la palla en el que a literatura es refereix. Calasso argumenta la seva idea de «l'edició com a gènere literari»: un editor de l'estirp a la qual ell pertany és un cercador de «llibres únics», és algú que escriu, amb els llibres que publica, el millor llibre de tots: el seu catàleg, que és alhora la seva autobiografia. Per això, enfront de la idea d'els qui volen manejar l'edició com una indústria qualsevol, aquest llibre mostra, alhora amb finura i contundència, la importància de l'editor que defensa i conrea la seva marca. Sense la qual tot s'aplata en una única categoria: la de l'entreteniment fàcil i el ràpid oblit. No és un atractiu menor el recorregut que fa Calasso per la seva pròpia memòria, per les grans personalitats amb les quals va tractar, no només de l'àmbit editorial, sinó també, clar, del literari; en aquest aspecte, és insuperable el retrat que traça aquí, per exemple, de Thomas Bernhard. La marca de l'editor pot llegir-se com una continuació de Cent cartes a un desconegut, el llibre amb el qual, a través dels textos de les contracubiertas escrites per als llibres de Adelphi, Calasso inaugurava les seves memòries com a editor. La marca de l'editor completa el traçat d'una trajectòria excepcional, el d'una estirp que ha format la nostra sensibilitat i la nostra cultura, i que ara més que mai necessita el nostre reconeixement.