Italo Calvino va declarar que Ariosto era el seu poeta, alguna cosa que la lectura de gran part de la seva obra demostra sense necessitat de més proves. Per això, aquest llibre és el resultat d'una trobada al que l'autor ja ens té acostumats. Calvino no pretén reemplaçar a Ariosto, sinó explicar-nos, mitjançant la seva prosa, amb entusiasme i sense presses, les vicissituds de nimfes, paladines, guerreres i mags que poblen tant el poema de Ariosto com, per una miraculosa metamorfosi literària, novel·les com El baró rampant, El cavaller inexistent o Les ciutats invisibles. I quan la narració de Calvino arriba a port, com ell mateix diu de Ariosto, «el poema surt de si mateix, es defineix per mitjà dels seus destinataris; i al seu torn és el poema mateix que serveix com a definició o emblema de la societat dels seus lectors presents i futurs, de la totalitat de persones que van participar en el seu joc i que en ell es reconeixeran».