La prosa depurada i el to contingut dels contes de Sergi Pàmies busquen l'equilibri entre la causticidad, la vitalitat i la malenconia. Contes en els quals se submergeix en les aigües estancades de l'amor, la dependència de la memòria heretada, el dolor pels absents i el plaure d'escriure sense saber si existeix una frontera entre la invenció i l'autobiografia. Amb aquest llibre Sergi Pàmies es confirma definitivament com un dels millors contistes contemporanis. «Pàmies és honest i profund, però mai abandona la lleugeresa i la ironia, a les quals sumeixi una gran capacitat d'observació i un talent particular per a la tendresa» (Patricio Pron, Lletres Lliures). «Pàmies ha aconseguit pujar encara més el llistó de la seva exigència. Mai abans havia aconseguit que en la gran majoria dels contes totes les frases del text tinguin el mateix pes decisiu que la frase inicial, alguna cosa dificilísimo d'aconseguir» (Sam Abrams, El Punt Avui).