L'obra de Nikolái Gógol, considerat per molts crítics com el pare del realisme rus, va servir per asseure les bases del que seria el Segle d'Or de les lletres russes. Dostoievski, Turguéniev, Tolstói i Chéjov al segle XIX, així com Zamiatin, Bulgákov i Nabókov al segle XX, van reconèixer el seu deute amb aquest autor. Nikolái Vasílievich Gógol va néixer en 1809, en l'actual Ucraïna, i va morir a Moscou, en 1852. Es va traslladar a Sant Petersburg en 1828, i després de sobrellevar alguns contratemps, va ingressar en els cercles literaris d'aquesta ciutat en 1831. El seu humor, el tractament dels temes, l'ocupació de la llengua i dels recursos estilístics van deixar petjades profundes i van fer escola. Els seus personatges i els seus herois (o antiherois) estan presents en la vida quotidiana dels russos. Tal va ser el cas de Tares Bulba (1835), epopeia heroica que es va convertir ràpidament en patrimoni inalienable del patrimoni literari del seu país. Traducció i pròleg d'Alejandro Ariel González.