El títol d'aquest llibre prepara al lector per viatjar, a través de les seves pàgines, des d'una estació de partida, la forja del consens constituent, fins a aquella en què ens trobem: la crisi del diàleg, de la virtut cívica de la concòrdia, de la recerca de consensos per superar disensos i de la multiplicació de conflictes que progressivament deterioren el clima de convivència política i social. Al llarg del trajecte, l'obra para esment a alguns de les principals fites que jalonen aquest camí descendent pel qual ens anem allunyant del curs de les grans democràcies europees. Encara que l'autor sigui un prestigiós constitucionalista, el text està escrit fugint de l'argot de tal branca del Dret. No en va s'ha optat per una metodologia que procura sumar al context jurídic les aportacions de la història del pensament polític, la sociologia i certes parcel·les de la ciència política. Però sobretot destaca la claredat expositiva. Sembla haver-se seguit la màxima d'Ortega: «La claredat és la cortesia del filòsof». Ara bé, aquest petit llibre està redactat des de l'esforç per exposar tot un seguit de tesis ben travades, amb el màxim respecte per qui no les comparteixi. La claredat que conrea l'autor no és sinònim de intemperancia. No en va és una obra posada al servei dels valors de la convivència en la vida pública. A mesura que s'avança en la lectura es percep que el escribidor ha procurat injectar dosi d'esperança en el caminar col·lectiu cap a un futur millor, però les reflexions que s'entrellacen amunteguen en la ment del lector incomptables preocupacions pels nubarrones que es ciernen sobre aquesta dura terra nostra. Però no hi ha la menor concessió ni a la demagògia ni al pessimisme. Solament realisme en estat pur, que deixa un pòsit d'inquietud cívica.