«És boníssim. No coneixia l'abast de la teva perspicàcia, ni a aquesta Vita múrria, inquietant, espavilada i esquiva», li escriu Virginia Woolf a la seva amiga Vita Sackville-West en rebre el manuscrit de Passatgera a Teheran. En aquest llibre l'autora relata el viatge que va emprendre al gener de 1926, amb tren i amb vaixell, pel centre i el sud d'Europa, gran part d'Orient Pròxim i Orient Mitjà, per reunir-se amb el seu marit, Harold Nicolson, destinat a la capital de l'antiga Pèrsia per la diplomàcia britànica. Un any després va tornar a Iran, i va creuar a peu amb una petita caravana de mules la serralada Bajtiari, un dels territoris més agrests del país. D'aquesta expedició, van sorgir les pàgines de Dotze dies, incloses també en aquest volum, de prosa enèrgica i repletes d'enginyoses impressions.