Els Quaderns negres, espècie de diari filosòfic, enllacen les reflexions més estrictament teòriques amb referenciasa la situació personal i professional de Martin Heidegger, així com a esdeveniments tant històrics com a quotidians. Representen en aquest sentit un estil d'escriptura i meditació filosòfica extremadament singular. Aquest segon lliurament permet aprofundir en el rerefons del debat generat per la seva publicació. Recull la continuació de les Reflexions (els nombres VII-XI), unes anotacions que comencen l'any 1938 i acaben poc abans de l'inici de la Segona Guerra Mundial, en les acaballes de l'estiu de 1939. En elles, Heidegger desenvolupa la discussió de la visió del món lligada al nacionalsocialismo a la llum de la realitat efectiva d'aquest moviment. Distingeix així entre el «poble alemany» i la seva circumstància present, deixant traslucir la seva distància cap a la «revolució» que viu Alemanya. Altres aspectes reseñables d'aquest volum són el debat amb el historicismo, la visió de la política com a realització de la cultura i el rebuig del «cristianisme de cultura». En aquest context, ocupa un lloc especial la valoració crítica de la música de Richard Wagner. Però, sens dubte, l'element més polèmic d'aquestes pàgines és la interpretació del judaisme, entès com a màxim exponent del que Heidegger denomina la «manca de sòl» i l'era de la «maquinació».