Publicada en 1974 i escrita quan tenia 28 anys, l'autobiografia d'Angela Davis és una radiografia fonamental de les lluites socials a Estats Units durant els anys seixanta i setanta, període en el qual es va convertir en una icona del Moviment d'Alliberament Negre. A les seves pàgines, Davis exposa el punt de vista d'una militant afroamericana i la seva particular visió del moviment negre i el feminisme, en un dels moments més efervescents de la història política recent, quan l'imperialisme nord-americà estava a la defensiva tant en l'exterior (Vietnam, fronts d'alliberament, etc.) com a l'interior. Va ser en aquest període quan va ser perseguida i empresonada per diverses autoritats, falsament acusada de segrest, conspiració i assassinat. Més que idees abstractes, teories o exercicis intel·lectuals trivials, la qual cosa trobem en aquest volum és una profunda preocupació per la dignitat de la gent, en un moment històric en el qual la lluita per aquests valors es lliurava a vida o mort. I Davis va lluitar per la vida de molts com si fora per la seva pròpia.