En Palmeres de la brisa ràpida, Juan Villoro, fill de pare espanyol i mare i àvia yucatecas, fa una crònica del seu viatge al país dels mayas perseguint els records de la seva àvia per una de les regions més desconcertantes de Mèxic. Calor, ruínas, mosquits, picante cuina regional, indígenes que beuen refrescs, hotels buits, tempestes i cenotes amb llums brillants. Un viatge pels misteris que tanquen les terres yucatecas i la particular ideosincrasia dels seus habitants. Amb l'agudesa, la ironia i l'humor característics de la seva prosa, Juan Villoro observa l'univers yucateco i ho posa tot en qüestió. Palmeres de la brisa ràpida és el relat d'un viatge àgil, intel·ligent i divertit. Amb un ritme veloç, Villoro ens contagia del seu esperit de turista aventurer així com de la seva particular capacitat de sorpresa. El to és festiu, chispeante, ocurrent, però se sospita que l'humor de Villoro és una closca de defensa sentimental en intentar reconquistar les paraules de la seva àvia.