Els divendres en Enrico's dissecciona amb rotunda sobrietat (no eximeix d'aquest halo de malenconia que embolica els somnis trencats) les ambicions literàries, les aspiracions a la fama i els diners d'un heterogeni grup d'amics. Carpenter presenta una inoblidable galeria de personatges, encallat cadascú en el seu particular atolladero de traumes i esperances. La llosa de ser una eterna promesa, la gelosia professional, els èxits fulgurants, les drogues, l'alcohol, el sexe, la carrera de fons que suposa l'escriptura, i el desgast emocional que això comporta (demostrant que gens ens envelleix més que les il·lusions perdudes): Carpenter construeix amb mestratge i pols narratiu unes històries agridulces, que ressonen profundament en el silenci admirat que segueix a la lectura de la novel·la.