Durant els preparatius d'un homenatge pòstum a Goethe (autor de 'Fausto'), algú s'acorda del seu antic secretari, que va ser acomiadat per borratxo. Ho conviden a Frankfurt. El vell Stadelmann surt de l'asil de pobres on malviu, per participar en aquest acte banal. Durant el viatge afloren les seves impressions i records, a través dels filtres del temps, l'amistat i el vi. Un personatge marginal en la vida de Goethe és l'excusa per contemplar des d'una altra perspectiva els seus poemes d'amor, els seus experiments sobre la teoria dels colors o la seva visió del món, però també per deixar patent la humanitat d'un Stadelmann que es resisteix feroçment a la malenconia del pas del temps.