El primer llibre de Ricardo Piglia, publicat originalment en 1967, en una edició reescrita pel propi autor formada pels deu relats originals i altres dos ue va escriure durant la revisió. Diversos anys després de publicar La invasió (1967), Ricardo Piglia va reescriure els relats que integraven el llibre seguint la màxima de Hemingway, segons la qual tot el que es tregui d'un relat no farà més que millorar-ho. A les deu narracions primitives es van sumar altres cinc, aparegudes en revistes literàries, i dos més que va escriure durant el procés. Piglia va partir de la mateixa situació inicial, conscient que «la mateixa història amb altres protagonistes és una altra història (i no obstant això en un sentit és també la mateixa)». Ho és, en efecte, ja que en tots els relats emergeixen els temes que conformen el seu imaginari: la revisió crítica de la història d'Argentina, la frontera entre ficció i realitat, o les trames metaliteràries on els seus autors de capçalera apareixen com un personatge més. Ressenya: «Una dels caps més lúcids de l'actual panorama hispanoamericà.» Joaquín Marco, El Cultural, El Mundo