El sistema capitalista, en el seu actual vessant depredador, presenta perfils extremadament inquietants. La devastació social que ha provocat presa forma en intolerables taxes de desocupació, desnonaments massius, polítiques d'austeritat derivades de la ineptitud-quan no connivència- d'una classe política emmanillada pels anomenats mercats. Emparat en potents institucions: polítiques, econòmiques, educatives, culturals que sostenen i estenen els models productius i acumulatius del capitalisme, el procés sembla estar oferint evidents símptomes d'esgotament. La demanda global és incapaç d'absorbir l'oferta productiva al mateix ritme que aquesta va anegando el mercat. La destrucció mediambiental en honor d'un major creixement econòmic, el poder de les companyies transnacionals, l'absència de controls polítics i frens als fluxos financers internacionals, l'especulació financera sense barreres, la corrupció generalitzada, la culpabilitat llançada a la ciutadania respecte a comportaments en els quals cap participació han tingut, enfonsament de les entitats financeres i, en definitiva, la mercantilización de l'ésser humà han esdevingut en l'arribada a un punt de no tornada. El comportament que ha adquirit el sistema es defineix, en essència, com a incontrolable. Com un virus que es transmet amb dinàmiques pròpies comença a dibuixar un escenari que s'assembla a una sort de fase terminal. Com ha succeït en totes les albors de canvi de sistema, el factor sorpresa ha desarborat als seus guardians que se sentien omnipotents i intocables. Ens trobem en les raneres finals de l'existent i davant l'anunci del que està per arribar, és a dir, enfront d'un canvi que promet ser històric.