Què pot aprendre Catalunya del fet que, malgrat l'abast internacional de la bombolla immobiliària, només Espanya i Irlanda patissin una follia constructora que n'ha disparat les xifres d'atur? Per què les Balears, la comunitat que ha creat més llocs de treball, és també la que ha creat més aturats? Per què el País Basc, que ha generat poca ocupació, té menys atur ara que fa vint anys? En aquest assaig lúcid i entenedor, Miquel Puig desmunta els tòpics sobre la crisi: la cobdícia dels banquers, la crisi financera, la bombolla immobiliària i la regulació laboral no són els culpables dels actuals índexs insostenibles d'atur. A partir de l'anàlisi de les trajectòries dels diferents països de l'Europa occidental i de les diverses comunitats autònomes, La sortida del laberint mostra que hi ha dos models de societat: les que creen els llocs de treball que necessiten i les que creen molts llocs de treball però, paradoxalment, tenen cada cop més atur. Malauradament, Catalunya està esdevenint una de les segones. Miquel Puig explica per què i què hem de fer per corregir-ho. La crisi actual no és econòmica sinó política, i el que ens cal no són benintencionades actituds business friendly, combatre el fracàs escolar o apostes per la societat del coneixement, sinó deixar de fer el que hem fet des de la Transició: gestionar el país sense saber on anem.