«Va néixer entre cendres, sobre pedra. El pa és més antic que l'escriptura. Els seus primers noms estan gravats en tablillas d'argila en llengües extintes. Part del seu passat ha quedat entre ruïnes. La seva història està repartida entre països i pobles». Predrag Matvejević ens proposa recórrer un camí que aúna poesia, filosofia, història i ciència, i en el qual es farà visible tant el fruit de l'esforç humà com el seu valor simbòlic. Perquè, en efecte, el pa apropa Déu als homes, és el negador de la gana, l'aspiració del miserable, el menjar que li sobra al rei. Es reclama als hospitals i els orfenats, i és finalment un símbol de justícia.