Els fets relatats per Plató en el Fedó s'esdevingueren el dia de l'execució de la sentència a mort de Sòcrates, condemnat per un tribunal atenès. Reclòs a la cel·la de la presó d'Atenes dóna la darrera lliçó magistral als seus desolats deixebles, que l'acompanyaran fins al moment fatal. Plató posa en boca de Sòcrates les seves teories sobre la immortalitat de l'ànima i les defensa amb argumentacions sòlides, raonades mitjançant el mètode dialèctic del seu mestre. S'hi pot percebre la gran influència que exerciren sobre ell les docrines òrficopitagòriques, amb les quals entrà en contacte durant els viatges a les colònies gregues del sud d'Itàlia.La traducció i les notes al text han estat realitzades per Josep Vives i Solé, autor de Génesis y evolución de la ética platónica (Madrid, Gredos 1979), i curador de l'edició i traducció dels diàlegs platònics Timeu i Crítias per a la col·lecció d'escriptors grecs de la Fundació Bernat Metge.L'estudi preliminar i les propostes de treball han estat a cura de Joan Pagès Cebrian, professor de grec de batxillerat i professor associat de Filologia Grega a la Universitat Autònoma de Barcelona, en què és membre del grup de recerca consolidat en Filologia Grega. Com a estudiós ha publicat alguns articles en revistes especialitzades i, com a traductor, ha publicat Lisístrata, d'Aristòfanes, i Lletres d'amor, d'Aristènet