Sanmao és camí, és recerca i és vida, però sobretot és llibertat. Chenping, Echo, Sanmao: tres noms, tres nacionalitats que il·lustren la naturalesa errant de l'autora, de qui va fer del camí i dels qui el transiten la seva llar. Sanmao, caminant infatigable, fa bona la dita que la vàlua i la quantitat del tresor són sempre ínfimes si se les compara amb l'aventura que les va precedir; per gran que sigui el botí, sempre significa el mateix: l'arribada a un final, a un punt de no retorn, al nostre destí. Sanmao va fer del camí i la seva vida la més gran de les obres. La veu de Sanmao està destinada a ser universal pel que hi ha de particular en ella. Diaris de les Canàries, recull els anys que l'autora i el seu marit, José Quero, van viure a les illes i on la seva vida va tenir el seu gir més dramàtic. Després del descobriment de Diaris del Sàhara, :Rata_ torna a portar al nostre país a una de les veus més enigmàtiques i captivadores del continent asiàtic. Per mèrits propis, Sanmao hauria de ser considerada un clàssic del segle XX.