A Dl., que porta dos anys a París, li han trencat el cor per tercera vegada i decideix tornar a Barcelona per aclarir les seves idees. La seva mare li busca un treball de cuidadora sense consultar-li i quan la recull en l'aeroport, la porta directament a casa de Marina: vuitanta-sis anys, vídua i pendent sempre de la seva germana María, malalta d'alzheimer. El que comença sent una convivència forçosa es converteix per les dues en un petit oasi en el qual recuperaran l'alegria i el control de les seves vides. Vulgues-me sempre parla sobre la importància d'ajudar-nos els uns als altres, sobre la solitud dels nostres majors, sobre com la música pot obrir portes que ja ningú troba i, sobretot, de com l'humor, l'amor i la valentia de mirar cap a dintre poden salvar-nos.