Aquestes cartes amb Michael Fraenkel amb Hamlet com a excusa, escrites entre 1935 i 1938, constitueixen un dels centelleigs d'intel·ligència més enlluernadores de l'autor de 'Sexus'. Com ressalta Michael Hargraves en el pròleg «La bellesa del llibre no radica en l'examen de Hamlet (si bé estic segur que un erudit shakespeareano podria gaudir enormement amb el llibre), sinó en la forma com els autors es van per les branques per revelar-se. Aquestes desviacions són les que els permeten fluir, llançar-se a debats sobre moltes coses cares al seu cor i sobre el món en general» i «conté algunes de les pàgines millors de Miller, alguns dels seus pensaments més lliures [...] publicats i imbuïts de l'estil sarcàstic i meravellosament vulgar del Miller que jo ja havia llegit.»