La història de vida de Mercedes Valcarce Avello ens apropa a l'estil de vida d'una família de la burgesia il·lustrada en una capital de províncies en l'època de la Guerra Civil i de la postguerra, al món universitari de l'Espanya dels anys seixanta i següents, així com a l'exercici de la pràctica clínica psicoanalítica i, per tant, a una primera incorporació de les dones universitàries a mons professionals acaparats fins llavors pràcticament per homes. En aquest llibre es condensa la trajectòria intel·lectual d'una dona cosmopolita, intel·ligent i capaç, que, des dels anys seixanta en els quals es va incorporar a la Universitat Complutense, va proporcionar al món acadèmic nous aires de llibertat en temps de silenci. Una dona amb veu pròpia quan les veus de moltes ciutadanes i ciutadans es veien sepultades i les seves vides truncades en nombrosos casos per un exili forçós. En aquest sentit aquesta història de vida és un estímul per seguir lluitant per una major democràcia social i política.