Pablo Ordaz i Antonio Jiménez Barca aborden, a través de 10 relats testimonials, un dels temes pendents de la història del nostre país: les víctimes del franquisme. Aquest llibre es compon de deu veus que relaten com era viure sota la dictadura de Franco. Domingo Malagón va ser un exiliat comunista amb vocació de pintor que va passar 40 anys falsificant carnets per als seus companys; Víctor Díaz-Cardiel va ser detingut i empresonat per organitzar una vaga en Villaverde; Federico Armenteros, professor homosexual, va veure com un règim brutal i retrògrad li torçava la vida per sempre. Per aquestes pàgines desfilen perfils de dones activistes que malvivien amb els seus drets retallats, d'intel·lectuals acostumats a sortejar la censura o de jornalers andalusos que a la seva condició d'explotats afegien la d'emmordassats. El conjunt compon un retrat, no complet, però sí representatiu i directe, de com era viure amb Franco, alguna cosa que, després de 40 anys, molts semblen haver oblidat.