Qualsevol sessió de psicomotricitat ha de partir d'aquesta premissa. Estem davant d'uns nens dels quals de vegades coneixem detalls i de vegades no, però en qualsevol cas nens que «són», i com a tals hem d'aconseguir que siguin curiosos, que descobreixin, preguntin, corrin i, abans de res, que juguin i gaudeixin a la sala de psicomotricitat. Això he intentat durant anys compartint moltes situacions amb ells. Viu a Terrassa (ciutat tèxtil) i vinc de família tèxtil, així, a manera de l'ordit i la trama d'un teixit, he intentat amb aquest llibre teixir un llenç en el qual teoria i pràctica s'entrecreuen donant sentit una a l'altra. Aporto observacions, reflexions i interrogants amb l'ànim que siguin útils per a qualsevol persona que iniciï el camí de la psicomotricitat i l'educació, o es trobi ja en ell, i senti curiositat per conèixer i compartir punts de vista.