Al setembre de 1819, el Sant Telmo, un navili espanyol amb 644 homes a bord, va encallar en una illa molt al sud del cap de Forns en un lloc que mai ningú havia trepitjat abans. Mesos després, un vaixell anglès va trobar el derelicte i restes d'un campament sense homes. Després de comunicar-ho a les autoritats del seu país, aquestes van decidir enterrar aquesta troballa per així adjudicar-se, inmerecidamente, el descobriment del continent gelat. Aquesta novel·la narra la possible epopeia d'aquells 644 espanyols. I reivindica un fet: que Espanya, abans que ningú, va arribar a l'Antàrtida.