Armat amb aquest estil combatiu que tan bé defineix el compromís de la crítica a la cultura del jove Nietzsche, la Segona consideració intempestiva és l'aposta filosòfica per una comprensió de la història que no es desentengui més de la vida present. Enfront de l'esclerosi del historicismo, enfront d'un excés paralitzant de sentit i de saber històrics, la impugnació nietzscheana contra les pràctiques i discursos legitimadores de la ciència històrica ens recorda que la utilitat o els inconvenients de tot saber humà depèn del seu vincle creatiu amb l'art de la vida. La història intempestiva, en passar del coneixement a l'acció, perfecciona un tipus d'activitat que produeix efectes vivificantes per qui l'exerceixi.