El segle XX ha estat el segle de les dones, no solament per la massiva incorporació de la dona al mercat laboral sinó, també, per la seva visibilitat en l'esfera pública. La dona ha fet un pas avanci, deixant de centrar-se exclusivament en la vida privada -la cura dels menors, les persones depenents i la llar- i prenent cada vegada major protagonisme en l'escenari social, cívic, intel·lectual, en definitiva, públic. Aquest fenomen ha permès gestar un nou paradigma pedagògic mundial que, avalat per institucions educatives internacionals, reclama una educació per a la igualtat. Aquesta obra ve a cobrir diversos buits: d'una banda, la necessitat d'una antologia pedagògica de dones des d'una sensibilitat femenina i, per una altra, un homenatge a totes aquelles autores que des de diferents discursos, temps i espais, han aportat qüestions rellevants a l'àmbit de l'Educació Moral. Un llibre que pretén fer visible que els discursos sobre educació moral no han d'abordar únicament una perspectiva de virtuts androcéntricas o universalistes, sinó incorporar noves formes d'argumentació moral que han quedat tradicionalment desvalorizadas. María Rosa Buxarrais és Catedràtica d'Universitat del Departament de Teoria i Història de l'Educació de la Universitat de Barcelona, doctora en Pedagogia i llicenciada en Psicologia. Isabel Vilafranca Manguán és professora agregada del Departament de Teoria i Història de l'Educació de la Universitat de Barcelona, doctora en Pedagogia i llicenciada en Filosofia.