Del candoroso intèrpret dels seus començaments al cantor joiós i mediterrani han passat més de cinc dècades i moltes cançons que han quedat gravades en la memòria sentimental de diverses generacions, que s'han convertit en himnes o paisatges lluminosos de les nostres vides, dels somnis i desitjos que s'han anat creuant en aquest camí compartit entre cantant i públic. L'autor de «Mediterrani» va comprendre ben ràpid que la veritable universalitat d'un artista està sempre arrelada en els seus orígens. A partir de la seva pròpia crònica com a noi de barri, el Poble Sec, xopant-se d'accents i mestissatges com la seva pròpia família, fill de català i aragonesa, ha sabut construir el seu cant lliure i plural. Serrat forma part d'aquest grup de creadors que han transformat la música popular de la segona meitat del segle XX. Una obra que s'ha anat modelant en diferents etapes, sempre des de l'autonomia més radical. «Quan un escriu una cançó, mai ha d'escriure-la pensant què vol escoltar la gent, ni creient que el que està de moda és el que pot interessar-los. Un ha d'escriure sempre una cançó amb la idea d'expressar-se i comunicar-se.