Escriure aquest llibre ha estat para mi com un viatge en el qual el més important, com ja sabem des d'Homer, no ha estat la destinació sinó el trajecte. Un viatge en el qual he conversat amb algunes de les persones que més han meditat sobre els drets dels animals a Espanya, des de filòsofs a activistes, per aprendre d'ells. Un viatge també a través de la meva pròpia memòria, de lectures que han conformat el que sóc, a la recerca de respostes. La intenció, a part de la necessitat que un sent d'escriure i d'explicar, no és tant que el lector es faci vegetarià (o sí, si així ho decideix) com que canviï la mirada que té cap als animals més propers, els que acaben en el nostre plat. Que deixi de veure'ls com un producte, una mercaderia, alguna cosa que no sent ni pateix, com un objecte que mai va tenir vida, sense passat, present, ni per descomptat futur.