«Crec que, passat el temps, els meus llibres seran un bon document per conèixer el que va passar al nostre país en els últims anys. Aquest nou exemplar és molt dur, perquè en ell denuncio situacions gravíssimes que estan ocorrent a Espanya i al món. Donada la precarietat laboral existent, qualsevol que disposi d'informació que afecti a l'empresa en la qual treballa l'hi pensarà dues vegades a l'hora d'utilitzar-la. Si un militant d'un partit vol fer carrera política, es mossegarà la llengua abans de criticar als seus dirigents. Fins i tot a un president autonòmic se li recomana que no critiqui al president del Govern? Altres temes delicats són els relatius a la Casa Real o a la justícia, per no parlar del tabú que envolta als mitjans de comunicació públics. No obstant això, estic en condicions d'afirmar que en aquest llibre no m'he amagat a l'hora de tractar els temes que em semblen més importants, i ho he fet sense cap tipus de autocensura. Tinc setanta-cinc anys i l'única cosa que pretenc és a dir el que penso per estar en pau amb mi mateix».