Varis
Autor:DIAZ, QUIM
Editorial:LAERTES
Colecció:KAPLAN
ISBN:978-84-16783-46-5
Més enllà de la historiografia clàssica del cinema, subjecta als conceptes d'autoria, narració o cronologia, existeix tot un continent de matèries perifèriques. Els Títols de Crèdit cinematogràfics s'enquadren dins d'aquest marc perifèric que circumda el cinema des dels seus inicis, però s'ha mantingut a certa distància teòrica en els convencionals estudis sobre l'univers cinematogràfic. Des de fa anys es feia imprescindible la construcció d'una història dels Títols de Crèdit cinematogràfics de manera que en la seva extensió cronològica, formal i tècnica pogués apreciar-se el recorregut i evolució d'aquesta disciplina que abraça tant el disseny gràfic, la realització, el muntatge, la música i últimament l'univers multimèdia.
Aquest llibre cobreix aquest buit bibliogràfic, abordant les seqüències de crèdits des de perspectives i metodologies analítiques, per obtenir una idea global de la seva capacitat expressiva, el seu valor plàstic i el poder creatiu i narratiu que atresoren.
El llibre procura una introducció a la convivència de més de cent anys entre el cinema i el disseny. Des que els títols de crèdit van ser creats com a simples cartelas d'empaquetat, les primeres animacions del cinema mut, passant per la revolució gràfica modernista de Saul Bass, les barroques titulacions de la saga Bond, la poètica austeritat autoimpuesta en els anys 70, el ressorgiment grunge dels 90 de la mà de Kyle Cooper, fins a arribar als últims exemples contemporanis que rastregen incansables en les noves tecnologies a la recerca d'innovadors i atractius efectes i impressions.
Narratius, conceptuals, descriptius, introductoris, performativos, decoratius o altament ornamentals... els títols de crèdit cinematogràfics són proteics i volubles, adaptatius a l'univers cap al qual ens introdueix o submergeix el relat fílmico: trassumpte metafòric de la pel·lícula. En la majoria de casos imperceptibles i discrets, gens seria igual sense ells, doncs es configuren com a passatges que supuran les mateixes sensacions i textures del film, quan no ens tradueixen el trajecte d'aquest a través de les seves seductores imatges.