Algú que no hi havia de ser és, aparentment, la història d'un robatori en una petita sucursal bancària del tranquil barri de Sant Andreu. Per a l'Ernest narrador i artífex de tot plegat i els seus còmplices aquest havia de ser el cop perfecte, la solució definitiva, per sortir dels seves vinyes precàries. L'aventura, però, és veurà capgirada per elements inhabituals seguiments inesperats, persecucions frenètiques, encontres amb tocs eròtics, enganys que arrencarà l'home del seu statu quo per fer-ho passar a l'altra banda de la llei amb la finalitat de crear un ordre de convivència justa en el marc d'una Barcelona que intentava desfer-se de la grisa i decadent realitat del tardofranquisme. Una novella·la negra amb transfons polític, de plena actualitat, que suposa el primer néo-polar del gènere negre a Catalunya. «Algú que no hi havia de ser pertany a un subgènere ben poc freqüentat a casa nostra, potser per desconeixement, potser per abús de novella·la procedimental. Ens referim a la crook-story, o millor dit, aquelles històries enfocades donis de l'òptica del delinqüent. Teniu als mans una novella·la ben realista, un vulgar robatori a un banc, premeditat i estudiat, però també ben fatalista, on un cop més el lector no en pot sortir il·lès.» De l'epíleg de Jordi Canal i Artigas i Àlex Martín Escribà