Durant la Transició va ser molt comuna parlar d'autonomies de primera i de segona. En realitat, caldria haver inclòs una categoria més, de primeríssima, en la qual només estarien dues comunitats: Euskadi i Navarra. Van ser les úniques en les quals, a més del màxim nivell competencial, va venir a sumar-se l'existència d'una Hisenda pròpia a cada província i d'un règim fiscal privatiu, el Concert Econòmic. Aquest breu assaig reconstrueix el moment constituent en el qual es van prendre algunes decisions transcendentals, com l'empara constitucional dels 'drets històrics' i la seva immediata traducció en 'drets del poble basc' en l'Estatut de Guernica. Va haver-hi dos factors que van determinar aquestes solucions constitucionals: la legitimació històrica i la violència política. Mentre en les Corts es debatia la Constitució amb un creixent protagonisme de la història, ETA iniciava els anys de plom en la seva lluita contra la institucionalització de la democràcia i l'autonomia. Els tirs i la història van estar, efectivament, en l'origen de l'autonomia basca i permeten explicar que si no es va aconseguir l'anhelada independència constitucional que van buscar els nacionalistes en les Corts, sí es va aconseguir configurar una especificitat que és la base d'aquesta autonomia especial que gaudeix encara avui el País Basc.