Pròleg de José Antonio Marina El llibre dels comiats convida als lectors a entrar a l'expressiu món poètic d'Andrés Aberasturi. En ell s'explica la història d'una nit en la qual es diu adéu a una casa. Una casa llargament habitada, símbol de la pròpia existència, de la memòria, dels esdeveniments allí viscuts. Amb una «barreja de tendresa i de derrota», Andrés parla dels amors, de la infància, de la mort dels seus pares, dels temps confusos... i s'acomiada de tot -en paraules de José Antonio Marina- amb la «serena acceptació de l'inacceptable i el dolç allunyament de l'imprescindible».