A la Barcelona de principis del segle XIX hi ha una dona que s'ha cansat d'esperar. «És important passar fred a l'hivern per lloar la primavera tal com és mereix», li deia la mare. Carme Coroleu havia de convertir-s'en una dona exemplar, discretament exemplar. Però la mort prematura del pari i patriarca Coroleu fa «convenient» les noces entre la Carme i un misteriós Francesc Castany massa ocupat a fer volar coloms. La Carme haurà de fer front a un negoci colossal tota sola, amb el marit que ha fugit a Londres perseguint una quimera. Hi haurà moments en què defallirà, es sentirà sola, impotent, però cridarà prou i és farà forta; una dona nova. Tancada en un rebost i fent inventari dels pots de confitura que delatin una emancipació molt traballada, la Carme ens narra una ciutat que sobreviu als cendres de la guerra del Francès veient com és coven esperancis renovades contra els falses promeses d'un Borbó. Barcelona, també, s'està transformant. ADA CASTELLS (Barcelona, 1968) torna a la novella sis anys després de Pura sang (premi Sant Joan 2012) i quan en fa vint de la publicació de l'aclamada El dit de l'àngel. Una carrera que no s'atura i que a cada pas guanya públic i ambició narrativa.