«Estic disposat a partir-me la cara perquè vostès puguin exercir el seu dret a votar sobre la independència de Catalunya, però no si ho fan trepitjant els drets de la resta de ciutadans!» El 7 de setembre de 2017 la veu de Joan Coscubiela va ressonar amb força en el Parlament de Catalunya. Denunciava la vulneració, per part de les forces independentistes, de la legalitat i dels drets de la minoria parlamentària per aprovar el marc legal del referèndum de l'1 d'octubre. Diputats de Ciutadans, PSC i PP es van aixecar per aplaudir-li. En canvi, no tots els diputats del seu propi grup parlamentari ho van fer. La intervenció de Coscubiela aquell dia encoratja aquest llibre, en el qual l'exdiputat explica, des de la sensatesa i el respecte cap a totes les posicions, com s'ha arribat fins a aquí. La seva veu ve a ocupar un espai silenciat, el de l'equidistància ?que no equival a una neutralitat impossible?, en el qual molts han deixat de sentir que existeixi una representació política. És possible superar el empantanamiento de la situació actual? A la incapacitat de gestionar les grans il·lusions i expectatives creades per l'independentisme s'ha sumat l'immobilisme del Govern del PP i la reacció de l'espanyolisme més ranci i intolerant, en un còctel de difícil digestió del que, segons Coscubiela, solament se sortirà pactant el desacord. Amb un requisit imprescindible: que a curt termini la independència deixi de ser l'únic eix de la política catalana.