Existeix una ideologia dominant que recorre els diferents enfocaments de l'ensenyament-aprenentatge de llengües? En concret, cal pensar en una norma inconscient que determina el paper que exerceix la literatura a l'aula de llengües estrangeres i segones llengües? Una de les claus que es proposen per dilucidar aquestes qüestions prové de l'aplicació que l'autor fa de la teoria de la «radical historicitat» i «l'inconscient ideològic», del pensador i crític marxista de la literatura Juan Carlos Rodríguez. En efecte, en l'ensenyament de llengües queda sempre descartada la radical historicitat del discurs, de les nocions que ho configuren tant en els seus aspectes subjectius com a objectius, tant en la teoria com en la pràctica. A aquest propòsit, l'autor proposa delimitar un tercer nivell en les seqüències didàctiques que s'ofereixen: el nivell «radicalment històric», pensat per posar en relleu els pressupostos subjectius i objectius, així com la importància de començar a pensar des d'una consciència de la pròpia historicitat no sempre extensible a totes les èpoques, però sí a totes les nostres llengües modernes.