1919. La revolució és a punt d'acabar, en part, o en bona part, traïda pels partits d'esquerra més propers al poder burgès. La fi de la revolució espartaquista també és la fi, alhora novelesco i dramàtic fins al deliri, de Rosa Luxemburg qui, consternada per la barbàrie dels seus temps, és empresonada en 1919 i acaba els seus dies rebent les visites fantasmagóricas del seu amant mort i del mateix Satán...També Kart Liebknecht, el seu company, sucumbeix als seus pitjors malsons, doncs és incapaç d'impedir l'enfonsament de les files revolucionàries i l'escalada de violència. El somni de la revolució (i el seu fracàs) produeix monstres. Amb Karl i Rosa Alfred Döblin tanca el cicle narratiu "Novembre 1918" que començaria a escriure a la fi de 1937 i que es va publicar entre 1939 i 1950. Descrita per José María Guelbenzu en El País com "una obra mestra del realisme narratiu", l'obra de Döblin conflueixen la tradició de la gran novel·la clàssica que podria encarnar Balzac amb la narrativa impregnada de tècniques cinematogràfiques que encapçala John Dues Passos, la qual cosa converteixen a l'autor en un dels clàssics alemanys de major universalitat i vigència.