Quins són les formes en les quals cristal·litza la solitud? Què fer amb elles, com pensar-les? Ens és donat imaginar una comunitat de genuïns solitaris? Aquestes són les preguntes que semblessin jeure sota les dues conferències de Pascal Quignard que conformen el present volum, dictant el seu desplegament, la qual cosa podria cridar-se, sense exagerar, el seu desenvolupament melòdic. Amb llenguatge plàstic i erudició lúdica, Quignard ens porta d'Henry Purcell a Georges de la Tour o a François Couperin, i d'allí a les ruïnes ja inexistents de l'Havre o de Port-Royal, atrevint-se a esbossar aquesta confluència de solituds, aquesta congregació impossible, en l'espai sense límits de la paraula escrita. Pascal Quignard va néixer en Verneuil-sud-Avre, França, l'any 1948. És autor de nombroses novel·les, com a Terrassa a Roma, Vila Amalia o Tots els matins del món (famosament portada al cinema per Alain Corneau). Així mateix, és un cèlebre assagista, havent publicat volums com a Retòrica especulativa, La nit sexual, L'odi de la música, George de la Tour (Pre-Textos, 2010) i la coneguda seriï Últim regne, el primer volum del qual, Les ombres errantes, li va valer el Premi Goncourt en 2002.