Els estudis que conformen aquest volum abasten un rang molt variat de contactes culturals i lingüístics que es van produir a l'interior de l'Imperi aquemènida. L'estructura descentralitzada de la seva administració va afavorir tot tipus de contactes. Igualment ho va fer el reconeixement pels seus governants del seu caràcter multilingüe, multinacional i multirreligioso i la flexibilitat amb la qual van governar totes aquestes complexes realitats. L'Imperi aquemènida comptava amb nuclis particularment actius en la seva vida cultural. Un estava constituït per les capitals de l'Imperi: Susa, Ecbátana, Persépolis, Pasargadas i Babilònia, on radicaven la llengua pròpia de la reialesa i l'aristocràcia, l'antic persa, que coexistia amb llengües com el acadio. En Anatolia, es configura un nucli cultural important a les capitals de les satrapías més occidentals, Sardes i Dascilio, amb una influència forta de la cultura grega. Sembla clar que a l'Orient es va creant un nucli bactro-cèntric, amb una importància especial de la ciutat de Bactra. També és cert que l'ús del arameo com a llengua franca de l'administració i el comerç va facilitar enormement el caràcter descentralitzat i flexible del governo aquemènida i, sens dubte, pavimentó el camí per a la difusió del grec en el període hel·lenístic. En definitiva, es tracta d'un món cultural d'una riquesa i complexitat sense parangó, que pot donar lloc a successives troballes científiques que ens permetran conèixer-ho més i millor.