El nacionalisme és una de les manifestacions contemporànies més misterioses i polimòrfiques del cultural, dels infinits usos ideològics i propagandístics que permet la seva condició sentimentalment indeterminada i, per això, políticament manipulable. Aproximar-nos, des del pensador alemany Johann G. Herder (1744-1803), a la gènesi del nacionalisme i del seu impactant concepte de cultura permet comprovar el cridaner vincle entre un cert radicalisme il·lustrat i humanitari i el part del nacionalisme com a utopia emancipadora, universalista i igualitària. I entendre, d'una manera general i panoràmica, el sentit històric del procés en virtut del com el nacionalisme apolític de Herder es va transformar en la política de dominació associada al culte romàntic de la identitat cultural. Ja en el cas del pensador alemany, cal observar el perill que comporta abordar la política des de la cultura, com si la realitat del poder es pogués tramitar amb categories estètic-filosòfiques. Quan tal operació sol conduir, malgrat les bones intencions de qui l'afavoreix, a instaurar un poder sense límits ocult sota la propaganda del pur i autèntic, dels regnes de meravella.