El jardiner apassionat és un híbrid rar i exemplar, parteix assaig, part manual, part tractat, parteix investigació, ens ofereix la mirada experta d'un naturalista, la comprensió disciplinada d'un filòsof i la inspiració d'un poeta. Rudolf Borchardt era, de fet, tot això, i també novel·lista, dramaturg i traductor de renom. En la seva obra redescobreix la centralitat del jardí com a imatge, reflex i metàfora de la consciència humana. I a través d'una acurada consideració de la flor, descriu les perspectives històriques, literàries, botàniques, psicològiques, sociològiques i ambientals de la invenció de la jardineria ornamental als segles XVIII i XIX. La intenció de Borchardt és gens menys que desvetllar les complexes dinàmiques a través de les quals la naturalesa i l'ésser humà es relacionen entre si. Percep que la flor, l'ésser humà i el jardí en el qual es troben són obres subjectes a una constant transformació i representen l'expressió de les possibilitats infinites de la naturalesa. El jardiner apassionat és també la història dels intrèpids exploradors que van sortir en recerca de noves flors desconegudes; dels botànics que les van estudiar; dels horticultores que després van refinar les seves formes i colors; i, finalment, de la fusió de tradicions romanes, perses, orientals, italianes, franceses, austríaques, angleses, africanes i americanes al servei d'un ideal humà i estètic comú. El seu llibre, erudit i minuciós, és l'obra goethiana per excel·lència basada en l'afinitat electiva entre la planta i l'ànima humana. Borchardt la va escriure a Itàlia en l'estiu de 1938 i no va arribar a veure-la publicada. Rudolf Borchardt va néixer en 1877 en Königsberg, en la Prússia Oriental, i va morir en 1945 al poble tirolés de Trins, en el sud d'Àustria. Va estudiar arqueologia, teologia i filologia clàssica i oriental a les universitats de Berlín, Bonn i Göttingen. En 1898 entra en contacte amb Stefan George i Hugo von Hofmannsthal, trobades que van representar un punt d'inflexió en la seva carrera literària. Va estar intensament involucrat amb l'escena literària alemanya contemporània, especialment en el període anterior a la dècada de 1930, com testimonia la seva copiosa correspondència amb Hofmannsthal i Martin Buber, entre uns altres. El seu pensament sempre va ser conservador: les idees i ideals del segle XIX van continuar dominant la seva visió de la vida, de la història i de la literatura.