L'autora reflecteix com els seus protagonistes van sobreviure a la malaltia, les vexacions i a la gana gràcies a la seva valentia, però també, gràcies al motor que en aquell moment movia el seu cor, l'amor. Perquè, malgrat els treballs forçats, els abusos i pallisses, o la inanició, la seva major lluita consistia a aconseguir sortir del camp de l'extermini per retrobar-se amb el seu estimat/a i començar una nova vida. No tenien una altra cosa en el cap: sobreviure per seguir estimant. Per a aquests supervivents, l'amor es va convertir en el seu major impuls en aquells anys de reclusió.