Conceptes fonamentals de la història de l'art respon a la necessitat d'ordenar i conceptuar la gran quantitat de fets i dades que sorgeixen en l'estudi de l'art i la seva evolució històrica. A través d'una rica anàlisi comparativa entre obres del Renaixement i del Barrco, el crític suís Heinrich Wölfflin (1864-1945) arriba a la caracterització dels dos estils per la generalització de les seves diferències, que formula per parells de conceptes contraposats: el lineal enfrontat al pictòric, el superficial al profund, la forma oberta a la tancada, la pluralitat enfront de la unitat, la claredat absoluta davant la seva atenuació com a intent de concentrar i dirigir la percepció. Aquestes diferències caracteritzen tant l'estil personal d'un artista com un estil d'època. Wölfflin intenta així establir les pautes per a una Història de l'Art en la qual es pugui seguir en les seves diferents fases la gènesi de la visió moderna en totes les seves manifestacions: pintura, escultura, decoració i arquitectura. Un llibre clàssic i d'utilitat permanent per l'entrenament que, amb la seva capacitat analítica, proporcionarà no solament als estudiosos de l'art, sinó als quals simplement vulguin aprendre a gaudir d'ell.