«He arribat fins a aquí. El final d'una llarga vida. Ara que ja no tinc cap obligació ni cap responsabilitat, em sento més lliure. No tinc per què donar explicacions dels meus actes. No haig de rendir comptes a ningú. Procuro portar una vida normal però sóc lliure. Més lliure del que he estat mai. Durant gran part de la meva vida he hagut de fer allò que era el correcte, la qual cosa marcava el protocol de la meva posició. Primer filla de Franco, després dona de Cristóbal Martínez-Bordiú i, per fi, Carmen a seques. Reivindico el meu nom perquè no vull ser jutjada per la vida dels altres. Ni la dels meus pares, ni la del meu marit, ni la dels meus fills. Sóc Carmen. Gens més. Una dona que ha estat testimoni de gairebé un segle d'història». Carmen Franco