A partir dels nous enfocaments socials, culturals i ambientals que en l'actualitat informen la política agrària comunitària, s'aborda un estudi jurídic del paper que avui dia estan cridades a exercir les denominacions d'origen vitivinícolas dins del desenvolupament sostenible de les zones rurals en les quals se situen. D'aquesta manera i fora de la seva estricta consideració legal com a signes distintius per a la defensa als mercats dels interessos dels cellerers i consumidors sobre la base de la garantia d'una qualitat diferenciada deguda al mitjà geogràfic, es proposa una ampliació de mires públiques de la citada institució amb idea de completar la seva normal vocació comercial amb la seva innegable contribució a l'assoliment de la vertebració econòmica de molts territoris rurals.
Davant el silenci que sobre la matèria guarda no només el legislador sectorial sinó la doctrina científica, es procedeix a una revisió de les principals aportacions que a aquest efecte s'estan realitzant no només des de la Unió Europea a través de l'anomenada agricultura multifuncional sinó des d'altres sectors específics del Dret Administratiu (desenvolupament rural, ordenació del territori, paisatge, turisme) en els quals la qüestió plantejada està tenint una important resposta.
En aquest sentit, es proposa un rescat per l'Ordenament públic d'aquests altres valors no comercials de les denominacions d'origen vitivinícolas (paisatge, cultura, patrimoni etnològic, medi ambient) que històricament han estat lligats als llocs que representen i que més enllà de la clàssica mercantilidad de la institució i de la seva tradicional vinculació a les relacions jurídic-privades entre productors i consumidors.